LES FALLES DES DE DALT

Dec  reconèixer que les falles em deixen des ubicat. Estic massa amunt per vorer quelcom,   ni tan sols el cap d'un ninot central. Em conforme amb l'olor a pólvora que arriba molt enllà.Em sorpen que encara haja turistes intrépits que s'endinsen en el laberint Saguntí i siguen capaços d'arribar al teatre buit  de tot el ambient festiu de la banda del pla, però s'hi troben. Pocs però s'hi troben..

Jo i els teuladins que no aturen les seues defecacions, ni en festes, mantenim un diàleg sord. No arribem a cap acord de mínims, es clar, tenen majoria absoluta i es passen per la cua totes les meues propostes de passar la nit al costat d'un bonic ninot de falla amb la seua harmoniosa sintonia fallera.

Doncs bé, he decidit que aquestes falles soles tindrem música en valencià i reivindicaré ben fort al "titi" amb el seu hit parade  "orxatera valènciana". A vore si els teuladins canvien d'opinió.

Continuem amb l'abadejo

i promocionem les nostres cerveses i els còctels de la terra.