La calor apreta a la pujada del castell, homes i dones eixuts i rogencs, porten un pas erràtic cap al seu destí. Els acompanya la banda sonora estiuenca per excel·lència, no es pas la dolçaina d'Eduard Caballer ni la veu melòdica de Lurdes Trujillo. Ací tenim prou amb els recitals rítmics, atàvics i inesgotables de les cigales. Tal volta siga la música més adient per al estat de les runes que alberga l'antiga muntanya. Potser serà el element comú de totes les cultures que hem passat per ací.
Jo des de la meua atalaia de fred post modern gaudeixo de les formoses cames de italianes acalorades alleujades d'equipatge, cal aprofitar els darrers dies de calor turística i no deixar-se embogir per la desídia saguntina i les putes cigales que no callen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada